MACARRONS AMB CROSTA A LA MALLORQUINA

80-100 gr de sobrassada de @sesilleskm0
600 grs de botifarra de @bonarea.oficial
1kg de tomàtigues de branca de @calfruitos
1 cebaa grossa de @calfruitos
500 gr de macarrons de @pastadececco o @Barilla
1 ou de @calfruitos
50 grs. de parmesà ratllat
50 grs de galeta picada, de @galletas_quely
30 gr de mantega de @cadi_cooperativa
Ceps dessecats i triturats
Sal, pebrebò, llorer, oli
Un bon tanto de conyac

Picam la ceba i la sofregim ben a poc a poc, amb poca sal perquè la carn de la botifarra ve ja ben trempada. En ser rossa, hi posam la carn capolada de la botifarra i un bon polsim dels ceps dessecats i triturats. És un recurs que faig servir ben sovint, quan faig macarrons, canelons o risottos, i el pulveritz jo mateixa amb la meva thermomix. No fa falta dir que, en temporada de bolets, en podeu picar i afegir-ne al sofregit, i vos quedarà deliciós. Quan la carn és ben sofregida, afegiu un raig de conyac i deixau que l’alcohol s’evapori. Seguidament, ja podeu posar la polpa de les tomàtigues, que haureu capolat sense la pell ni les llavors. Posau-hi una fulla de llorer i deixau que vagi fent xup-xup perquè l’aigua de les tomàtigues s’evapori el màxim possible. En ser a punt, rectificau de sal i pebrebò.

Mentrestant, ja podeu bullir els macarrons. Vigilau bé que el temps de cocció sigui el que indica el fabricant, que acostuma a ser entre 10 i 12 minuts. Podeu posar sal a l’aigua, si voleu, però no hi poseu oli. No sé d’on ve aquest costum, però és nefast, perquè desprès la salsa hi rellisca. Quan siguin cuits, escolau-los i afegiu-los directament a la salsa, sense remullar-los amb aigua freda en cap cas.

Posau els macarrons en una plata. A ca meva, mumare sempre emprava aquella palangana grossa que ve amb forn. Això fa que quedin en una capa prima, amb molta superfície de gratinat, que era la part per la qual tothom es barallava. Un cop ben escampats, bateu un ou i el repartiu pel damunt.

Feu petites bolletes de sobrassada, i anau-les repartint per tota la superfície. No han de quedar amagades sota la pasta, sinó al damunt, perquè en gratinar-se hi aportin el seu greix al conjunt. Sigueu generosos, sense escatimar. Posau ara les capes del gratinat: primer el parmesà ratllat i, al damunt, la galeta picada. Tirau-hi un rajolí d’oli per damunt: si no ho feis, la crosta no es farà. Finalment, escampau també bocinets de mantega, col·laborador necessari per a la màgia de la crosta.

Gratinau amb foc damunt i davall, a uns 200-210 graus, devers uns 20 minuts. Anau alerta, en tot cas, que la crosta sigui cruixenta i el gratinat ben dauradet.

A ca nostra, si per miracle en sobrava alguna ració, mumare ens la servia a l’endemà passada per la paella amb una mica d’oli. És clar que avui en dia tenim microones i altres estris, però passats per la paella són una altra versió deliciosa que no hauríeu de deixar de tastar.

Versió d’aquesta recepta:
Susaina Figuera | @susaina